Click here to view the embedded video.

Click here to view the embedded video.

Un taxista 2.0 que ofereix trajectes amb connexió a internet, fundes per a l’I-phone reciclades a partir dels nostres texans vells … Malgrat estar en temps de crisi, és molta la gent que s’aventura a posar en marxa diversos projectes i negocis. Nosaltres els comentem i analitzem, com sempre, amb l’economista, escriptor i professor d’ESADE, Fernando Trias de Bes. Avui, amb ell, també hem parlat, per exemple, de fer rutes rurals pel Lluçanès llogant una Burricleta. I si teniu gos ara ja li podeu crear un perfil de Twitter, o acabar amb el seu mal alè amb uns caramels especials … En canvi si necessiteu serveis fotogràfics o de vídeo, atenció a l’empresa que ha posat en marxa un oient del programa: es diu Focuslab i és una nova proposta per innovar el concepte del vídeo i la fotografia actual. I vosaltres, teniu alguna proposta empresarial per compartir? Feu-nos arribar les vostres propostes a versio@rac1.net!

Escolta el programa
http://rac1.org/versio/podcasts/economia-20/

Sense fer soroll

La feina que faig té una certa visibilitat, perquè publico peces informatives en un mitjà de comunicació, però en general és molt discreta. Els assumptes que provo de tractar no solen ser gaire espectaculars.

Però de vegades hi ha un “tema” que, no se sap per quina raó, aconsegueix cridar l’atenció dels usuaris. Fa pocs dies, vaig escriure sobre Ricard Tomàs, un taxista d’Igualada una mica particular.

Un “èxit”

Es va convertir en la notícia més llegida d’aquell dia al 3cat24, segons que em van dir els meus caps. No sé dir per quina raó, però suposo que hi va ajudar el fet que el protagonista d’aquella peça sigui algú força actiu a la xarxa.

L’endemà, m’ho va dir ell mateix, el van entrevistar a un parell d’emissores de ràdio i a dues cadenes de tele. O sigui que la peça devia tenir el seu ressò.

Hi tinc algun mèrit? No, cap. És fàcil d’explicar.

La història

A l’estiu, vaig ser a Copons, per conèixer millor tot el que està passant en aquest poble de l’Anoia amb les noves tecnologies. Havíem quedat amb en Ricard Espelt que ho faríem, mesos enrere. Un cop allà, en Ricard em va parlar d’un altre Ricard. Va ser ell qui em va passar el contacte del “taxista 2.0”.

La cita

Després, via Twitter, vam intentar citar-nos. A la fi, va ser tan amable que es va traslladar fins a Sant Joan Despí. Vaig veure el seu vehicle, hi vaig pujar com si fos un client i vaig fer un parell de fotografies amb el meu mòbil. Després, vam seure a la cafeteria de TV3 i vam estar parlant una mica més d’una hora.

Vaig escriure la peça, hi vaig incloure enllaços, com tinc per costum. En comptes de fer un redactat tipus notícia, vaig dotar el text d’un to més co·loquial i amè. No era un reportatge, no tenia aquest abast, però volia transmetre una mica de personalitat a la peça (em sembla que em vaig quedar a ran dels tòpics, què hi farem).

Sapastre sense gaires eines

Vet aquí com ho vaig fer. Amb ajuda, amb complicitat, amb enllaços i la imatge obtinguda per un autèntic sapastre de la fotografia. Amb aquesta simplicitat, sense eines sofisticades i amb una bona conversa, vaig fer una peça que ha sigut de les que s’han llegit més.

22/09/2010
Article escrit per: Janquim

Em podeu veure a partir del minut 1:42min